dilluns, 14 d’abril del 2014

Fums

From http://thechimneystack.blospot.com
El fum és producte de la combustió aeròbica (amb presència d'aire, d'oxigen; no és per fer esport) i comporta l'expulsió o emissió a l'atmosfera de gasos -el més conegut és el diòxid de carboni o CO2 - com a resultat. 

D'una banda combustió (energia), d'un altre fums i per últim un residu, la cendra.

De la simbologia d'aquesta última ens quedem amb la que li atorga la litúrgia catòlica el Dimecres d'inici de la Quaresma: futilitat, brevetat de la vida... La cendra s'usava pels jueus com a signe públic de penitència i així se'ns ha transmès al cristianisme...

Però si jo anava a parlar de fums!!!

Què és el fum sinó un residu gasós de la combustió? Una vegada alliberat a l'atmosfera s'hi barreja i esvaeix. 
En algun cas, però, una part dels components químics alliberats en forma de gas s'han combinat amb el vapor d'aigua i ha provocat el fenomen tristament conegut com "pluja àcida".

Efectuat ja el petit repàs de Física de Primària parlem del significat del fum.
"Pel fum es sap on és el foc" una expressió referida al rastreig i reconeixement de senyals, siguin físiques o immaterials.
Un venedor de fum és algú que no ofereix res en concret, sinó vaguetats.
Quan parlem que algú gasta molts fums o que se li han pujat els fums al cap ens referim a que aquesta persona sobrevalora en excés les seves capacitats.

M'ho deia un amic que treballa a l'Administració: "els càrrecs són com xemeneies, com més alts més fums tenen".

En molts el primer intent, si és exitós, produeix una puja considerable d'autoestima. Si després en ve un segon èxit i algun més seguit pot provocar l'ensuperbiment -l'aparició de Supèrbia-. En fi, que a un se li pugin els fums... Després ve un entrebanc i la frustració.

Personalment això dels fums, quan n'he tingut, m'ha durat poc: ja m'he trobat algú en el meu entorn que s'ha encarregat (inconscientment) de baixar-me'ls.