divendres, 14 de març del 2014

Començar

No és fàcil muntar un negoci. Ara tothom s'omple la boca amb emprendre, autoocupació, self-made-man/woman, "emprenedoria" i altres paraulotes per l'estil. 
I el pitjor és que molts d'aquests que ho diuen no ho han estat mai! 

Qui va provocar o empitjorar la crisi? ¿Els propietaris d'empreses o els empleats de més alta categoria (directius) que cobraven sous molt alts? Els casos de General Electric, d'Enron, del Banc (anglès)

Començar per compte propi no és fàcil. La primera regla és "paga abans d'exercir l'activitat" i aquí et ve Hisenda, la Seguretat Social, l'ajuntament de torn (llicència d'activitats, escombraries...), companyies subministradores, proveïdors, arrendadors si el local no és teu... 
I has de tenir en compte que els primers temps no tindràs beneficis, més aviat pèrdues. 
Que caldrà llaurar sobre terra erma, i adobar-la, i tornar a llaurar, i no tota llavor germinarà.
Que la bona feina no te la reconeixeran durant anys, però que un error no te'l perdonaran. Bona aquí és la frase "10 anys de bona feina poden espatllar-se en 10 minuts"

Una altra qüestió és la confusió del terme emprenedor amb el d'empresari. El primer tira endavant la seva idea del no-res, una idea original, única (en principi), innovadora i que trenca esquemes. Posa la seva fe i els seus esforços, personals i econòmics, per veure-ho materialitzat. I si hi dóna rendiment econòmic potser esdevé empresari.
També cal esmentar aquell que activa moviments o activitats socials i culturals. Alguns en diuen emprenedor social o també agitador cultural. 

Un empresari no necessàriament ha sortit del no-res, molts sí i aquest petit país està ple de gent que des d'un punt de partida conegut ha creat i engrandit un negoci. Altres s'ho han trobat fet, són els coneguts "fills dels amos" que prenen les regnes del negoci familiar i... Alguns se'n surten.

Exemples de tot plegat:
- d'emprenedor: C.P. era de família pagesa, havia menat una granja de porcs de sol a sol. En un moment determinat es va fixar en les escòries de les fusteries, les serradures... I va pensar d'aprofitar-los per a jardineria. 
Serradures, adobs, terres... Tot va ser començar i posar-hi el cor. 

- d'emprenedor social/agitador cultural: P.M. escrivia a diversos mitjans de comunicació, fins que un dia es va cansar d'haver de seguir les línies editorials d'altri, de ser dòcil, i va fundar... La seva pròpia editorial. 
No es fa d'or... Però se'n surt!

- d'empresari: V.P., parent meu, va començar en un sector de tota la vida -l'hostaleria-; de jove venia patates i cerveses els diumenges que havia partit; després va obrir un bar (amb fama de canalla per a les ments benpensants de la nostra ciutat provinciana); amb tres socis va fer el salt a obrir un restaurant, amb alguna sucursal i tot. 
Ara està mig retirat, passant mesos al tròpic.

- de fill de l'amo: A.U. va començar dues carreres (una econòmica, l'altra jurídica) i no va acabar-ne cap. Després va passar a treballar a una administració. Finalment fa uns anys vaig veure com l'havien nomenat gerent de l'empresa fundada pel seu pare. 
Espero que se n'estigui sortint.