Setmana Santa a Girona 2011

El Davallament, de Lovis Corinth

Avui temàtica local.

A mode de resum d'activitats diverses que s'han fet a la ciutat de les que he tingut notícia:

1) Convivències per a nens i joves: organitzades per la Confraria de Jesús i els Nens, amb monitors voluntaris i l'ajut de Mn. B. (què mal aprofitat el tenen!). Hi participaren una quarentena de nois i noies i tingueren lloc el Dilluns i Dimarts Sant.
Crec que ja es va pel quart any.

2) Pregó de la Setmana Santa: a càrrec de Josep Lagares, que a més d'estar al càrrec d'una empresa capdavantera en el seu sector (maquinària per a indústria càrnica) és també part activa en la processó del seu poble, Besalú, i del seu maniple de manaies.

3) Els Manaies de Girona. A aquest dedico la darrera part de l'escrit.

4) Commemoració del Sant Sopar. Malgrat la luctuositat del fet em quedo amb la cara de content del rector d'un poble de la rodalia de Girona a l'iniciar l'ofici i comentar que estava content de veure els assistents i considerar que estàvem en família. Després exposició i adoració al Santíssim. Uns nens resaren en veu alta uns avemaries per uns instants, trencant el silenci solemnial. 

5) Via Crucis familiar a Les Creus. Cada any famílies vinculades al moviment de Schönstatt a Girona recorren el matí de Divendres Sant el camí de les Creus, a la zona de Torre Gironella. Aquest cop érem uns quaranta. Allà, entre feixes d'oliveres, els grans intenten fer entenedor als petits el que patí Jesús i traslladar-ho al que ells viuen (no cal parlar de sang i fetge, sinó dels petits menyspreus, la mandra, l'insult...). Al final la pluja es va fer present i forçà la gent a marxar un cop finalitzat, sense poder esmorzar breument. 

6) La Processó del Sant Enterrament suspesa. Aquest cop la meteorologia no s'arronsà davant el bisbe Pardo com fa dos anys (determinat llavors a sortir davant les veus temorenques va tallar la discussió amb un "gent de poca fe!" i es va tirar endavant sense problemes) i des de mitja tarda caigué un xim-xim constant sobre la ciutat. Els Manaies, vestits i concentrats a Sant Lluc reberen la notícia a 3/4 de 8, sembla que feia un quart d'hora que la Junta de Confraries ho havia decidit.
Tal com fa nou anys es va celebrar un acte litúrgic a l'interior de la Catedral, amb presència de representants de les confraries i de les bandes de música que havien de participar a la processó.
Em venen records dels primers mesos de festeig... Algun dia ho explicaré.

7) Pasqua. Què en podem dir? La gent acut a l'església el diumenge de Rams, però oblida que el més important de l'any és el de Pasqua! El meu rector, antic missioner, està content aquell dia perquè vells coneguts s'han acostat al temple per saludar-lo.


I ara l'escrit sobre els Manaies (punt 3)

És costum a força poblacions de Catalunya l'acompanyar les processons que es celebren per Setmana Santa amb una cohort d'armats, estaferms o manaies, potser recordant tant els soldats romans que dugueren a terme l'execució de Crist com la posterior guàrdia davant el Sepulcre. Podem situar-ne els orígens vers els segles XVII-XVIII, creades a l'empara de les confraries religioses de l'època.

A la ciutat de Girona se'n té constància des de mitjans del segle XVIII, quan precedien a la processó un grup d'armats. La majoria eren de la veïna vall de Sant Daniel.

Passada la guerra civil un grup de joves de la ciutat tingué la idea de recuperar el maniple, això sí, dignificant-lo (sembla que dels antics manaies forces desfilaven ja ben carregats).

La idea quallà i amb els anys s'acabà bastint una confraria -la de Jesús crucificat- i un maniple on actualment desfilen poc més d'un centenar de persones.

Persisteix encara una imatge dels Manaies com un grup elitista. Si bé en el seu moment en formaven part alguns membres de famílies de classes relativament benestants de la ciutat (les velles famílies ja estan a les seves confraries de tota la vida) s'hi troben persones de diferent procedència: delineants, lampistes, advocats, policies, dependents, arquitectes, botiguers...
Val a dir que no tothom pot sortir de romà a la primera. Impera en el maniple un sistema de puntuació per antiguitat i assistència més sever que els escalafons militars: cada manaia ha de ser present a tots els assaigs (o justificar absències) i sortides; els càrrecs d'optio, centurió i decurions van per rigurós ordre d'antiguitat a la formació; i s'homenatja els que compleixen les 25 sortides amb un casquet commemoratiu.
Com deia, moltes poblacions de Catalunya tenen les seves formacions per setmana santa, però la de Girona és potser de les més ben considerades.