Déu n'hi do l'enrenou que porta un simple canvi de data! Posem alguns exemples de com passar-ho, alguns d'ells per experiència pròpia:
1) El sopar d'amics: un amic/ga et truca, o el truques, quedeu per celebrar-ho a casa d'algú, amb uns quants més. Tothom porta alguna cosa -la beguda indica qui té mandra o poca destresa per cuinar-, i a l'hora assenyalada tothom es presenta al lloc indicat. Tenim catalogades 3 variants:
variant a) Sopar de parelles/parelletes. Tots força formals i asseguts de costat. A vegades salta alguna guspira. Tothom parla de viatges, feina, etc.
variant b) Sopar de solters. Mires a quina persona de l'altre sexe li pots tirar la canya. Talment un documental de Rodríguez de la Fuente (El águila otea el horizonte buscando su presa, quizá un inocente cervatillo que se ha separado de la manada...), vas prenent posicions i intentes guanyar punts, si no et xafa el pla un altre més ocurrent, més ben plantat i amb una cartera més grossa.
variant c) Mixte solters-parelles: les parelles intenten presentar-te amics de l'altre sexe a veure si surt la connexió. Això gairebé mai funciona i si passa és per poc temps. És freqüent que un o tots dos acabin parlant del seu ex o coses així i al final de la nit la teva companyia sigui l'ampolla de whisky o el que queda d'ella.
2) Les festes: celebracions de caràcter comunitari on hi ha més oportunitats de conèixer gent, una altra cosa és mantenir una conversa perquè generalment la música és molt alta, ballar o fer-ho veure, agafar un gat amb la beguda i altres bestieses.Tornarem a presentar variants.
variant a) Les festes dels bars i pubs, on pagues una entrada amb dret a consumició, hi ha porters (és a dir que segons com vagis o l'edat que tinguis no hi entres) i a dins tens més possibilitats de conèixer com es senten les sardines en llauna.
variant b) Les festes privades, organitzades per colles d'amics, -alguns ja semblen professionals- en llogar un local/casa de colònies/nau industrial on allotjar-la, un equip potent de música per desanimar qualsevol intent de conversa intel·ligent (ben mirat qui té ganes d'això aquella nit)... La sort és que no molestaràs els veïns en sortir a fora.
variant c) La fira del mascle, aquesta la més divertida: un col·lega us convenç per anar a una festa privada que estarà molt bé i tota la pesca. L'afamat de torn pregunta: "Hi haurà ties?". "Sí és clar", responen. Arribeu i us trobeu que com vosaltres hi ha uns quants més. La proporció entre sexes és 8 a 1 més o menys, i les noies o tenen parella o no volen saber res. La única companyia femenina serà la de l'ampolla.
variant a) Les festes dels bars i pubs, on pagues una entrada amb dret a consumició, hi ha porters (és a dir que segons com vagis o l'edat que tinguis no hi entres) i a dins tens més possibilitats de conèixer com es senten les sardines en llauna.
variant b) Les festes privades, organitzades per colles d'amics, -alguns ja semblen professionals- en llogar un local/casa de colònies/nau industrial on allotjar-la, un equip potent de música per desanimar qualsevol intent de conversa intel·ligent (ben mirat qui té ganes d'això aquella nit)... La sort és que no molestaràs els veïns en sortir a fora.
variant c) La fira del mascle, aquesta la més divertida: un col·lega us convenç per anar a una festa privada que estarà molt bé i tota la pesca. L'afamat de torn pregunta: "Hi haurà ties?". "Sí és clar", responen. Arribeu i us trobeu que com vosaltres hi ha uns quants més. La proporció entre sexes és 8 a 1 més o menys, i les noies o tenen parella o no volen saber res. La única companyia femenina serà la de l'ampolla.
3) Treballar. Encara que no ho sembli hi ha qui ho fa: policies que et fan bufar en un control d'alcoholèmia, el personal sanitari que atén no sols els malalts de l'hospital, sinó els imprevistos d'aquella nit; els cambrers que et serviran la beguda aquella nit, la noia del guardarroba, el porter amb cara de mala lluna... Un any aquesta va ser la meva opció, davant un panorama no molt afalagador millor fer uns quartos que passar una nit dolenta. La recompensa van ser uns bons ingressos... i una calipàndria de propina.
4) La Missa de Cap d'Any. Això depén de si hi ha algun bon capellà amb nassos per fer-ho. Si una setmana abans ha hagut la Missa del Gall perquè no ara? No debades el dia 1 de gener és festa religiosa: es celebra el Nom de Jesús, la seva presentació al Temple (el bateig jueu per entendre'ns). Avui en dia no és cap acte popular i molts cops sota l'empara d'algun moviment de fidels que el promou (ex. Adoració Nocturna). Això sí, després no falta una mica de ressopó, xerrada distessa, gresqueta si hi ha jovent i els desitjos d'un Bon Any. I si no sempre queda anar l'endemà, als horaris de culte habituals.
5) Quedar-se a casa. Total per a què sortir? Hi ha qui fa un sopar una mica més digne del que és habitual, qui ho fa amb normalitat, qui segueix la programació de la TV, qui es posa una pel·lícula... Els meus avis no van fer mai res d'especial. Com a molt anaven a ca'ls veïns, a fer-se companyia. Però l'endemà havia xocolata amb xurros per esmorzar.
Com he dit al principi es tracta d'un simple canvi de data. I això cal celebrar? És que el dia 1 de gener es guarirà la teva malaltia? Guanyaràs més diners? T'estimarà més algú?
Però, en fi. BON ANY NOU!
Però, en fi. BON ANY NOU!
Die Fledermaus (J. Strauss) dirigida per Plácido Domingo al Covent Garden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada