diumenge, 15 d’agost del 2010

Solidaritats

No aplicarem el nom al seu contingut semàntic. Intentaré fer un repàs a les connotacions polítiques durant aquests anys i agrairé la interacció d'algun lector que s'atreveixi a dir-ne la seva.

Solidaritat Catalana: coalició de formacions polítiques catalanes de masses (carlins/jaumins, Lliga Regionalista i republicans federals bàsicament) que el 1905 s'uniren electoralment per fer front al règim de la Restauració borbònica a Catalunya.
Plegats aconseguiren 41 dels 44 escons catalans que havia en joc el 1907. Poc temps després les discrepàncies entre les formacions motivaren la seva desaparició.

Solidaridad Catalana: aquest nom es recupera el 1980 a les primeres eleccions autonòmiques després de la restauració de la Generalitat. Aquest cop era la marca blanca de la gent de Fraga a Catalunya (dos parents meus anaven a la llista provincial). Fracassà.

Solidarnosc (solidaritat): sindicat polonès no comunista sorgit a les drassanes de Gdansk (Danzig) a finals dels anys 70. El seu màxim representant i dirigent fou Lech Walesa (president a la Polònia postcomunista). A la lluita sindical s'afegí l'oposició al règim comunista i se n'aconseguí la legalització el 1980.
Poc després, però, el general Jaruzelski el dissolgué en prendre el poder i decretar la llei marcial -s'ha volgut veure aquest putsch com l'intent d'evitar una invasió soviètica com la de Txecoslovàquia el 1968-. Tot i això Solidarnosc va continuar existint en la clandestinitat amb tanta força que el 1989 el govern hagué de pactar la transició amb el sindicat, ara ja actor polític, i eleccions relativament lliures.
L'herència de Solidarnosc ha pesat durant anys a la dreta polonesa ja que encara hi ha formacions que reclamen l'herència dels anys de lluita.

Solidaritat Catalana per la Independència: (aquesta és més difícil). El més fàcil és dir l'invent d'en Laporta i fora. L'únic que tinc clar és que volen la independència de Catalunya, i després? Crec que el panorama independentista encara queda més atomitzat entre els "institucionals" que es queden a les formacions consolidades, els Reagrupats (que ja s'han emprenyat amb els solidaris), els solidaris esmentats i les CUP's, de caràcter local i en alguns casos antisistema.