La Fi del Camí?

La Vida, la nostra, és un Camí, un recorregut. Sortim d'un punt (la nostra família, el nostre poble...) i poc a poc anem tirant endavant, potser sense ésser-ne conscients.

Queden 106 km

Solidaritats

No aplicarem el nom al seu contingut semàntic. Intentaré fer un repàs a les connotacions polítiques durant aquests anys i agrairé la interacció d'algun lector que s'atreveixi a dir-ne la seva.

Solidaritat Catalana: coalició de formacions polítiques catalanes de masses (carlins/jaumins, Lliga Regionalista i republicans federals bàsicament) que el 1905 s'uniren electoralment per fer front al règim de la Restauració borbònica a Catalunya.

Plegats aconseguiren 41 dels 44 escons catalans que havia en joc el 1907. Poc temps després les discrepàncies entre les formacions motivaren la seva desaparició.

Solidaridad Catalana: aquest nom es recupera el 1980 a les primeres eleccions autonòmiques després de la restauració de la Generalitat. Aquest cop era la marca blanca de la gent de Fraga a Catalunya (dos parents meus anaven a la llista provincial). Fracassà.

Solidarnosc (solidaritat): sindicat polonès no comunista sorgit a les drassanes de Gdansk (Danzig) a finals dels anys 70. El seu màxim representant i dirigent fou Lech Walesa (president a la Polònia postcomunista). A la lluita sindical s'afegí l'oposició al règim comunista i se n'aconseguí la legalització el 1980.

Poc després, però, el general Jaruzelski el dissolgué en prendre el poder i decretar la llei marcial -s'ha volgut veure aquest putsch com l'intent d'evitar una invasió soviètica com la de Txecoslovàquia el 1968-. Tot i això Solidarnosc va continuar existint en la clandestinitat amb tanta força que el 1989 el govern hagué de pactar la transició amb el sindicat, ara ja actor polític, i eleccions relativament lliures.

L'herència de Solidarnosc ha pesat durant anys a la dreta polonesa ja que encara hi ha formacions que reclamen l'herència dels anys de lluita.

Solidaritat Catalana per la Independència: (aquesta és més difícil). El més fàcil és dir l'invent d'en Laporta i fora. L'únic que tinc clar és que volen la independència de Catalunya, i després? Crec que el panorama independentista encara queda més atomitzat entre els "institucionals" que es queden a les formacions consolidades, els Reagrupats (que ja s'han emprenyat amb els solidaris), els solidaris esmentats i les CUP's, de caràcter local i en alguns casos antisistema. 

Història d'un polític (1a entrega)

Vet aquí que una vegada, en un poblet de les comarques del nord-est hi havia hagut durant anys un ajuntament regit per una llista independent.

Després de tant temps l'alcalde va voler-se retirar. Immediatament els grans partits van posar en marxa la maquinària electoral, representada pels comitès locals.

Un dia es trobaven a la seu del comitè local d'una coalició de centre-dreta de gent del país va presentar-se un tipus.

- Hola, sóc W. - es presentà.- He sabut que voleu presentar llista a les eleccions municipals i venia per anar-hi.

-Moltes gràcies pel teu oferiment. Mira, el cap de llista serà S. i tu pots anar de núm. 2.

- No, no. Jo vinc per anar de cap de llista.

- Ho sentim. Ja ho tenim decidit així.

- Doncs adéu!- i el nostre amic W. marxà.

Aquella tarda es trobaren al bar membres del comitè local de la coalició esmentada amb els del comitè progressista. Al voltant d'una ronda de cerveses es desenvolupà la conversa.

- Com porteu el tema de la llista?

- Bé, gairebé ultimada. Sabeu qui ha vingut per la seu?

- A veure, qui?

- W. el que treballa a C. Se'ns oferia com a cap de llista!

- No fotis!

- Li hem dit que molt bé, però qui va de núm. 1 és B., el sindicalista del poble, si de cas després d'ell.

- I no ha volgut...

- No, i ha marxat. Que en sabeu alguna cosa?

- Sí, al migdia havia vingut a trobar-nos amb idèntiques peticions i resultats. I cop de porta.

El que els nostres interlocutors no sabien és que mentre es prenien les cerveses el seu conegut W. va a visitar la seu comarcal d'un tercer partit, un d'històric, per fer l'oferiment per tercera vegada i aquest cop amb éxit.

Això és fidelitat a uns ideals...

Com acaba la història (pel moment)? Que a l'hora de les eleccions la llista més votada fou la de l'amic W. i pogué ocupar l'alcaldia una legislatura.

Continuarà...

(La font del relat ha estat un ex-membre d'un dels comitès locals que es van quedar amb un pam de nas)