dilluns, 8 de març del 2010

Tres ostatges

Guerra i Pau: 2n assalt
Ahir aprofitant la renovació del carnet de biblioteca (ara és vàlid per tota la xarxa de biblioteques públiques, independentment de l'organisme titular) vaig fer una incursió per la secció de literatura enduent-me dos ostatges. Un d'ells Guerra i Pau (Bojna i mir), de L. Tolstoi. Després d'un intent ara fa (ufff!)molts anys m'hi torno a posar amb la vida de Piotr Bezukhov, la família Rostov, les guerres napoleòniques i la Rússia del tsar Alexandre I.  
Abans, entre el final del Danubi de Magris i aquest llibre m'he empassat una aventura de Wilt i dos misteris més del comissari Montalbano, que són més lleugers i frívols. Bé, ens anem a la batalla.
L'altre ostatge és Jean de Florette, de Marcel Pagnol. Intentaré donar-hi un cop d'ull però la prioritat és el rus.

Mein Name ist Bach
El tercer ostatge de la biblioteca és una pel·lícula alemanya : El meu nom és Bach, centrada en la visita del mestre de Leipzig a Potsdam, on treballava el seu fill Carl Philip Emmanuel al servei de Frederic II de Prússia. El rei, assabentat de la visita, rep el compositor i el repta a fer una fuga a 3 veus (orígen de l'Ofrena Musical). Pel film desfilen els 2 fills gran de J.S. (el ja esmentat C.P. Emmanuel i Wilhelm Friedemann), el mestre del rei i compositor J.J. Quantz, els traumes del rei (la relació freudiana amb el seu pare i el seu estimat  Kathe), i una aparició final de Voltaire.
No recordo que s'estrenés als cinemes. En deixo els minuts inicials (en alemany, of course).



A veure si s'atreveixen a estrenar Die Buddenbrooks, basada en l'obra homònima de Thomas Mann.

4 comentaris:

Lycaon ha dit...

El teu post em recorda que també he de passar per la biblioteca. Això de llegir Guerra i Pau implica un increment important de punts frikis.

Per què ningú no havia fet abans una pel·li de Bach?

Anònim ha dit...

Bona pregunta, la de J.S.Bach. Suposo que té una vida massa monòtona: feu de kapellmeister a Köthen i més tard d'organista a Leipzig; es casa 2 cops i té 20 fills -molts d'ells músics-, i es seus viatges més llargs foren a Potsdam i de jove a Hamburg, on volia succeir Buxtehude com a organista. Ni nen prodigi com Mozart, ni amors impossibles i/o apassionats com Schumann, ni sordesa del geni com Beethoven...

Això de friki em dóna per una resposta més àmplia en un altre post.

Anònim ha dit...

Tolstois? un sicari de pafiam?

Anònim ha dit...

Hola anònim, benvingut i gràcies per la visita.
Sicari... Aquesta no m'esperava que me la diguessin.
I sí, intento llegir-me Guerra i Pau de Tolstoi, com abans ho he fet amb alguna cosa de Turgueniev (si vols dona't una volta pel bloc, crec que parlo d'algun més). Per cert, Tolstoi en rus significa "Gran".
Que tinguis un bon dia/nit. ;D