divendres, 31 de juliol del 2009

Gone to London

And what I can tell about is...



1) Quins parcs! Més al nord viuen la ciutat. Potser el clima duu a aquest comportament: a la que surt el sol tothom fora, al parc. Arbres frondosos, gespa per caminar-hi descalç. Fins i tot esquirols simpàtics que et demanen una mica de menjar.

2) Gran invent els pubs, centres de sociabilitat durant anys per al gènere mascul·lí: ells la pinta i elles la tasseta (als salons de te). Llàstima de la seva lenta desaparició, com comenta aquest article.

3) Harrod's temple de luxe. Les guies recomanen la visita a les seccions d'alimentació i val la pena. Ara, pujar a planta per comprar significa tenir una Visa platí...

4) Al voltant de Knightsbridge i Brompton Rd. (on són aquests magatzems) vam trobar-nos moltes senyores musulmanes, suposo que àrabs. Algunes duien el hiyab o vel cobrint-los el cabell, altres amb la túnica, bastantes vestien a l'occidental però les ensumaves d'una hora lluny (i mai més ben dit, van emperfumarriades de Chanel 5 i pintades) i unes quantes, i això no ho trobo bé, totalment cobertes. I aquestes són privilegiades per estar a Occident.

5) L'Església d'Anglaterra. Tres esglésies en les que entrem i 3 dones que hi servien com a sacerdots. Xocant és la paraula més neutra... Si una dona jove s'ordena i queda embarassada què? D'altra banda, s'ha resolt el tema de les vocacions sacerdotals? I ha augmentat la pràctica religiosa?

6) Westminster, el panteó de la Nació. Sols entrar ja et donen la benvinguda els polítics: Gladstone, Disraeli, Palmerston, Peel, Pitt el jove. Al Racó dels poetes;(Poet's corner) destaca Haendel, que no ho era, allunyat de col·legues com Elgar, Vaughan Williams i Walton. Em vaig permetre trepitjar amb ganes Lloyd George, un dels responsables de la infàmia de Versalles i el que vingué després.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

A Brompton hi teniu l'oratori de Sant Felip Neri. El vau visitar?

Anònim ha dit...

No, Brompton Road va ser la nostra última visita després d'una llarga passejada a peu des de la Torre de Londres. Visitàrem, això sí, Saint-Martin-in-the-Fields al final d'un ofici (suposo que era la "Evensong" anglicana). L'endemà la catedral catòlica, ja ho comento a la Sastreria.
Merci per la visita.

Unknown ha dit...

Perdoneu l'entrada un pèl abrupta. Moltes gràcies per la visita a la Sastreria, Sr. Tranquil.

L'oratori de la C.O. de Londres és una de les comunitats catòliques més dinàmiques de Londres, amb una cura litúrgica extraordinària i que celebra en les dues formes. Era la curiositat d'un hipotètic testimoniatge recent a Brompton.

Us he deixat una breu nota a la Sastreria.

Cordialment,

B.