Roma, fundada vers el 753 a.C. fou en els seus orígens un poble de pastors i agricultors establert al Palatí, un dels turonets situats a la vora del Tíber, al Laci. Regida per un sistema monàrquic i patriarcal progressivament va crèixer i diversificar la seva economia.
Òbviament el que deixà de ser un llogarret per esdevenir una ciutadeta no podia continuar essent regit per un rei-pagès, calia cert tipus d'organització i control i per això sorgeixen els primers magistrats. La República complementaria i regularia la forma d'ocupar els càrrecs públics i l'accés, el cursus honorum, que havia de seguir un ciutadà.
Òbviament el que deixà de ser un llogarret per esdevenir una ciutadeta no podia continuar essent regit per un rei-pagès, calia cert tipus d'organització i control i per això sorgeixen els primers magistrats. La República complementaria i regularia la forma d'ocupar els càrrecs públics i l'accés, el cursus honorum, que havia de seguir un ciutadà.
Un d'aquests era el censor. El censor s'encarregava del cens, és a dir del recompte de la població i la seva inclusió en tal o qual centúria (divisions socials) segons els béns que declarés el pater familias. D'aquí venen els conceptes padró, empadronament (el que declara el pater o pare) i patrimoni -el que pertany al pare-.
No és sols una qüestió fiscal, sinó també política: per una banda s'establia qui era digne d'entrar a la classe senatorial (la dirigent) i d'altra es variava la composició de l'electorat que participava en els comicis centuriats (consultes de caràcter vinculant en les que participava la població).
El càrrec de censor no estava inclòs dins el cursus honorum, la carrera pública que podien seguir els homes de famílies benestants (com era el cas de qüestor, edil, pretor, cònsol...), sinó que comportava un prestigi social previ per exercir-lo. És per això que trobem homes d'edat avançada i pertanyents a les famílies patrícies que un cop feta la carrera política són nomenats censors.
És aquí on entra l'altra funció destacada del censor: el determinar què era moralment acceptable i què no: la censura.
Amb l'Imperi els magistrats de la República quedaren reduïts a mers funcionaris nomenats des del poder i ja no tenim notícies. Un moment o altre deuria desaparèixer la figura del censor com a encarregat del cens i de tasques fiscals.
La segona funció del censor, aquest exercici de la censura, però, ha anat perdurant al llarg dels segles i s'ha exercit des del poder.
El que subscriu ha de fer-vos partíceps d'una qüestió relacionada amb aquest tema: fa un temps algú va intentar que retirés un escrit al·legant que tercers es podien sentir ofesos. Ofesos de què? Vaig posar-me en contacte amb aquest pretès censor i vaig esbrinar que ni havia llegir aital text, sinó que basava la seva pretensió en el que li havien dit altres, vaja que l'havien entabanat.
Crec que si algú es molesta pot dir-ho educadament en l'espai de comentaris que hi ha habilitat al final de cada text i ja que alguns em coneixen en persona se'm poden adreçar directament sense necessitar a tercers. Scripta manet
És aquí on entra l'altra funció destacada del censor: el determinar què era moralment acceptable i què no: la censura.
Amb l'Imperi els magistrats de la República quedaren reduïts a mers funcionaris nomenats des del poder i ja no tenim notícies. Un moment o altre deuria desaparèixer la figura del censor com a encarregat del cens i de tasques fiscals.
La segona funció del censor, aquest exercici de la censura, però, ha anat perdurant al llarg dels segles i s'ha exercit des del poder.
El que subscriu ha de fer-vos partíceps d'una qüestió relacionada amb aquest tema: fa un temps algú va intentar que retirés un escrit al·legant que tercers es podien sentir ofesos. Ofesos de què? Vaig posar-me en contacte amb aquest pretès censor i vaig esbrinar que ni havia llegir aital text, sinó que basava la seva pretensió en el que li havien dit altres, vaja que l'havien entabanat.
Crec que si algú es molesta pot dir-ho educadament en l'espai de comentaris que hi ha habilitat al final de cada text i ja que alguns em coneixen en persona se'm poden adreçar directament sense necessitar a tercers. Scripta manet
2 comentaris:
Els censors tenien molt poder. Un article interessant.
Vaja Lycaon, modifico el missatge i mentrestant afegeixes comentaris...
Publica un comentari a l'entrada