Abans d'acabar l'any deixeu-me comentar un parell de tradicions musicals relacionades ambdues amb la ciutat de Viena.
No sé ben bé des de quan, però és costum de representar la nit de Cap d'Any l'opereta Die Fledermaus (el rat-penat) de Johann Strauss II a la Staatsoper.
No sé ben bé des de quan, però és costum de representar la nit de Cap d'Any l'opereta Die Fledermaus (el rat-penat) de Johann Strauss II a la Staatsoper.
L'altra tradició és relacionada amb l'endemà: el Concert de Cap d'Any (Neujahrskonzert) que es transmet des de la Goldensaal (Sala daurada) de l'edifici de la Musikverein, a uns metres de la Staatsoper. L'intèrpret és la mateixa orquestra que la nit abans ha tocat Die Fledermaus, la Filharmònica de Viena, amb un director -estrella convidat. Durant anys fou Willi Boskovsky, després han desfilat Lorin Maazel, Zubin Metha, Herbert von Karajan, Claudio Abbado, Carlos Kleiber, Nikolaus Harnoncourt, Seiji Ozawa...
(Per cert, fins fa pocs anys la Wiener Philharmoniker tenia vetat l'ingrès a les dones, ara ja n'hi ha alguna)
La tradició ve de 1939... Fins aquí no diria ningú res si no cau en què Àustria ja era ocupada des del 12 de març de 1938 pel III Reich (davant el vergonyós silenci de les potències occidentals!). El concert d'any nou era una forma de distreure la població vienesa de l'ocupació (el mateix Hitler, un austríac apàtrida, escoltava sovint l'opereta vienesa La vidua alegre).
Els austríacs després de la guerra van voler desmarcar-se d'Alemanya i potenciarien durant els anys 50 els records de l'època gloriosa d'existència de l'Imperi, amb les pel·lícules ensucrades de Sissi/Romy Schneider i els Concerts d'Any Nou amb temes de la família Strauss.
Però el que més m'agrada és el final del concert: tothom acompanya amb aplaudiments la Radetzkymarsch. Si sabessin la història! Radetzky era el mariscal, d'orígen txec, que durant la revolució de 1848 va esclafar la revolta de les províncies italianes i derrotà els piamontesos.
El seu nom quedà unit a la contrarrevolució, Joseph Roth ja escriu que "la marxa Radetzky és la Marsellesa del conservadurisme".
Per això ric molt en veure tota aquesta gent fer-ho. Hahaha!
(Per cert, fins fa pocs anys la Wiener Philharmoniker tenia vetat l'ingrès a les dones, ara ja n'hi ha alguna)
La tradició ve de 1939... Fins aquí no diria ningú res si no cau en què Àustria ja era ocupada des del 12 de març de 1938 pel III Reich (davant el vergonyós silenci de les potències occidentals!). El concert d'any nou era una forma de distreure la població vienesa de l'ocupació (el mateix Hitler, un austríac apàtrida, escoltava sovint l'opereta vienesa La vidua alegre).
Els austríacs després de la guerra van voler desmarcar-se d'Alemanya i potenciarien durant els anys 50 els records de l'època gloriosa d'existència de l'Imperi, amb les pel·lícules ensucrades de Sissi/Romy Schneider i els Concerts d'Any Nou amb temes de la família Strauss.
Però el que més m'agrada és el final del concert: tothom acompanya amb aplaudiments la Radetzkymarsch. Si sabessin la història! Radetzky era el mariscal, d'orígen txec, que durant la revolució de 1848 va esclafar la revolta de les províncies italianes i derrotà els piamontesos.
El seu nom quedà unit a la contrarrevolució, Joseph Roth ja escriu que "la marxa Radetzky és la Marsellesa del conservadurisme".
Per això ric molt en veure tota aquesta gent fer-ho. Hahaha!
2 comentaris:
M'agrada llegir el teu blog, perquè hi aprenc coses, com l'origen de la marxa Radetzki, per exemple. Sempre molt interessant. Bon any!
Lycaon, mein Freund, era la reproducció del que vaig escriure l'any anterior. A Strauss pare van titllar-lo la resta de la seva vida de "negre" (reaccionari). Com a curiositat sobre la Radetzky: quan fa 4-5 anys va dirigir el Concert d'Any Nou Nikolaus Harnoncourt, conegut per les seves versions historicistes, es va iniciar amb la versió original de la marxa, amb una orquestració més reduïda.
Publica un comentari a l'entrada