Universiquè?

(Publicat el 13/2/2007)

Llegeixo l'article publicat avui per Àlex Seglers a Forumlibertas , "Fabricando mileuristas", on exposa meridianament la situació en la que es troba l'ensenyament superior en aquest país: un simple expenedor de títols després del tràmit de tres, quatre o qui-sap-lo anys de matrícula.
Els alumnes hi van per inèrcia: han anat fent els cursos de Batxillerat i després la lògica d'aquesta societat duu a que "estudiïn", a aparcar-los durant un temps més a les aules, on si hi ha sort potser adquiriran certs coneixements (no em refereixo sols a la especialitat acadèmica) i després passaran a engruixir un mercat laboral sense tenir experiència, que és el que demana l'empresa... Sí, puc ser tot un senyor enginyer, o un lletrat que es sap la llei amb tots els ets i uts, però a la que obro la boca, o em demanen un projecte... Tururut! 

Qüestió a part és el professorat universitari, endogàmic i bastant mediocre, almenys en el que es coneix com universitats perifèriques. La mobilitat interuniversitària és ínfima, reduïda a molts pocs, que a més són els capaços. Dels treballs fruit de la recerca poca cosa destacable haurà, potser si es tracta d'una patum tindrà més ressó. Per no parlar dels becaris i professors associats, maltractats pel sistema, que malden amb el seu treball gris però honest per fer-se un lloc en la comunitat.

No pensem que sols la universitat és culpable, no, perquè té la seva part de culpa la societat que enlluernada per l'èxit d'alguns empeny el seu jovent cap a l'estudi pensant, erròniament, que el noi o la noia es trauran un souàs.
Després ens ve el tècnic del gas a casa i ens cobra la reparació de l'escalfador com qui va al Bulli a sopar... Total, una horeta de feina són uns 45 €... O la reforma de la cuina, o les portes noves, el canvi d'oli o el planxista... 

No hem caigut que potser els nostres fills es guanyarien millor la vida amb el treball d'ofici?