...bis auf die Zukunft des Herrn. Siehe, ein Ackermann wartet auf köstliche Frucht der Erde und ist geduldig darüber, bis sie empfahe den Morgenregen und Abendregen. (Sigueu pacients, doncs, estimats germans, fins la vinguda del Senyor. Mireu, el pagès espera el valuós fruit de la terra i per això és pacient, fins que rep la pluja del matí i la del vespre).
Amb més o menys encert aquesta és la traducció d'un fragment de la carta de Jaume, cap. 5 vs. 7. Johannes Brahms les musicà i inclogué en el seu Deutsches Requiem.
En aquests temps accelerats i de resultats i accions inmediates és bo seure, parar un moment el ritme frenètic i pensar com fer les coses a llarg termini. Mireu, diu l'Apòstol, el pagès: amb paciència espera que la llavor broti i esdevingui planta, espera la pluja que la regarà, espera, en suma, el fruit preciós. Perquè el fruit arriba.
Els txecs tenen un refrany similar, de temàtica agrària: "Els molins de Déu molen lentament, però molt fi". Per tant, a aquestes persones que estimo, que no ho estan passant precisament bé, i a les que dedico aquestes línies, els dic que siguin pacients, que la llavor donarà el seu fruit.
Comentaris:
Sílvia digué:
Hola!
M'ha encantat la reflexió sobre "el qui espera i ès pacient".
Crec que pot fer molt de bé a qualsevol persona que ho llegeixi, ès un bon tema de meditació!
Sílvia.
L'home tranquil respongué:
Les meves gràcies més sinceres per la teva participació, Sílvia. No pretenc canviar el món, però sí donar una mica de color a la grisor que ens envolta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada